LA CIUTAT DE PRAGA

• Praga és un dels destins més populars per a realitzar-hi estades curtes. Les principals agències de viatge i representants de la indústria turística, cada vegada més la comercialitzen així.
• És la major atracció turística de la República Txeca, el 70% dels visitants no abandonen la capital.
• La majoria de turistes arriven per carretera, només 1,4% arriva per transport aèri (dades del 1998).
• El centre històric ha estat catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
• El nombre de turistes estrangers ha augmentat en totes les regions del país en el període del 95-98, exepte Praga, que al 1998 va tenir un lleuger descens atribuïble a diversos factors.
• Les regions del país tenen molt turisme potencial, però necessiten el suport i el finançament del govern.
• El 76% de les arrivades provenen dels països fronterers; Alemanya, Polònia, Eslovàquia i Austria. Els segueixen Itàlia, Regne Unit, Estats Units i Rússia.
• El viatges organitzats són un mètode molt popular per a visitar Praga. S'ofereixen estades curtes, viatges organitzats sobre un tema o esdeveniments.
• Les dues terceres parts dels hotels de la capital són de 2 i 3 estrelles, mentre que menys del 4% dels hotels són de 5 estrelles.
• Per evitar una caiguda de la demanda, Praga necessita diversificar el seu producte base. Una opció seria el desenvolupament del turisme de negocis.

Resum dels articles treballats

Diversos autors, mitjançant diversos estudis, han intentat explicar i classificar el comportament dels turistes, la tipologia, les percepcions i la manera en que busquen la informció.

Yaniv Poria, Arie Reichel i Avitat Biran, autors de l’estudi “Heritage site management” publicat a la revista Annals of Tourism Research, determinen les percepcions del turisme d’herència i fan dos tipus de classificacions; la dels elements visitats (grans obres d’art i el mèrit arquitectònic) i la dels motius d’anàlisi (raóns de visita, distingint raóns sentimentals com a motius psicològics, d’hereus, com a hereus de la història i alumnes, com adquisició de coneixements i les espectatives que esperen).

Maria Alvárez i Gülden Asugman autors de l’article “Exploreres Versus Planners. A study of Turkish Tourism”, publicat a la mateixa revista abans esmentada. Fan un estudi on classifiquen els turistes segons el mètode de cerca d’informació. Els resultats de l’estudi de la població turca segons els mètodes de cerca d’informació determinen dos tipus de turistes; els planificadors que estan oberts a les fonts d’informació i els exploradors que tendeixen a rebutjar aquestes fonts d’informació.

L’article “A grounded typology of vacation decision-making” d’Alain Decrop i Dirk Snelders, publicat a la revista Tourism Management. Determinen la tipologia de turistes segons la presa de decisió a la hora de triar unes vacances. Identifiquen tres variables importants per a triar una destinació; l’entorn social, el cultural i el geogràfic. El resultat de l’estudi determina sis noves tipologies; el viatges habitual, el racional, l’hedonista, l’oportunista, l’obligat i l’adaptable.

Pearce, autor de “Roles Tourists Play”, article publicat a Annals of Tourism Research, basa el seu estudi en la idea principal de que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri entre tres funcions: la familiaritat-estranyesa, la estimulació-tranquilitat i la estructura-independència.

L’article “The Sacred and the Profane, a tourist typology”, publicat pels autors Boorstin i McCannell, a la revista Annals of Tourism Research ens explica que els turistes no fan coses exclusives sinó que formen part del turisme de masses. Defineixen cinc clusters: Herència cultural, Raver, Shirley Valentine, Heliotròpics, i Lord Byron. Els turistes individuals d’aquest estudi dut a terme a Chalkidi es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats. Informa de que les necessitats dels turistes venen influenciades pel màrqueting. Segons els autors, l’experiència turística està proramada i estandaritzada per la indústria.

“Typologies of Natural Tourism” aritcle publicat a la revista abans esmentada ens diu que el turisme natural augmenta més que qualsevol tipus de turisme. Els autors Laarman i Durst dieun que hi ha tres elements principals dins d’aquest tipus de turisme segons l’educació, la reconstrucció i l’aventura. Lindberg, un altre autor defineix quatres tipus de turistes: els incondicionals, els dedicats, els establerts i els ocasionals. L’estudi de Hvengaard determina que no tothom que visita una zona natural vol dir que esta purament interssat en ella. Que quan es dissenya una destinació turístic no només s’ha de tenir en compte l’atractiu de la natura sinó incorporar alguns elements culturals.

Ted Silderberg, autor de l’article Turisme cultural i oportunitats de negocis pels museus i llocs patimonials, opina que el turisme beneficia econòmicament als museus i llocs d’interès patrimonial i s’han de buscar maneres per incrementar el nombre d’assistents.

Cul-min Mo, autor de l’article “Testing an international Tourist Role Typology”, es basa molts autors però treballa bàsicament la teoria/estudi de Cohen. El seu estudi es basa en aspectes més actitudinals i major nombre de variables i factors. Opina que les preferències i valors del turisme ajuden a segmentar el mercat i a donar més serveis específics. Opina també que s’ha d’educar els residents per a donar una bona experiència als turistes.

L’autor de l’article “Belize”, Gondon, va fer un estudi on determinava que el turisme ha modificat el comportament de la gent nativa d’aquesta illa. Classifica el turisme de la regió de Belize en tres tipus de turistes: el developer-tourist que és l’empresari que construeix un negoci allà però no s’hi queda, el condor-tourist que son els juvilats que es retiren en aquesta regió i el itinerant-tourist que són els visitants que realitzen estades curtes.

BELIZE

És un lloc on fa una cinqüentena d’anys no existia el turisme. Al 1981 Gondon va fer un estudi a la gent que treballava en el sector serveis i Mc. Minn i Cates dos anys després van fer la prova i van veure que tot i que la gent dels serveis segueix sent nativa, degut al turisme han canviat molt el seu caràcter i manera de fer.

En aquesta regió es troben 3 grans grups de turistes, el “developer tourist”, el “condo-tourist” i “itinerant tourist”. El primer grup, el “developer tourist” es basa quan un foraster compra un terreny i hi construeix instal·lacions per ús turístic, sovint l’empresari retorna al seu país d’orígen i rarament s’hi queda. El segon grup, el “condo-tourist” tracta de juvilats forasters d’un país benestant, es retiren i compren o lloguen una propietat per viure-hi durant llargs períodes de temps. I l’últim grup, “itinerant tourist”, son els turistes que visiten la zona per un periode de temps curt. Principalment a “l’illa resort”. Ambergis Caye.

Els grups s’han determinat mitjançant algunes entrevistes a la gent de la comunitat de San Pedro i algun turista expatriat canadenc i britànic (alguns amb nacionalitat). Els entrevistats deixaven la seva opinió sobre temes de l’illa, parlaven sobre els impactes del turisme en el territori i com quedava afectat segons el tipus de turisme. Les enquestes van ser un altre mètode per a determinar els grups. Es van realitzar a un total de 33 hotels d’una llista total de 44. L’enquesta tractava d’un total de 28 preguntes dividides en tres seccions. La primera part constava d’informació de l’hotel; data construcció, número d’habitacions i dependències, procedència dels hostes, ocupació, etc. La segona part tractava d’instal·lacions i serveis com ara importacions, tractament de residus, qualitat de l’aigua, etc. I la tarcera sobre els hostes, com la durada de l’estada, el motiu de visita, lloc d’orígen, etc. Un altre mètode per determinar els grups va ser la recol·lecció d’informació a una porció al·leatòria de residents de San Pedro. 25 qüestionaris amb una taxa de gent que la va contestar del 92% sobre debats entre la gent de la illa i temes de deslplaçament de gent de Belize cap a la illa per tal de trobar oportunitats en el sector turístic.