Diversos autors, mitjançant diversos estudis, han intentat explicar i classificar el comportament dels turistes, la tipologia, les percepcions i la manera en que busquen la informció.
Yaniv Poria, Arie Reichel i Avitat Biran, autors de l’estudi “Heritage site management” publicat a la revista Annals of Tourism Research, determinen les percepcions del turisme d’herència i fan dos tipus de classificacions; la dels elements visitats (grans obres d’art i el mèrit arquitectònic) i la dels motius d’anàlisi (raóns de visita, distingint raóns sentimentals com a motius psicològics, d’hereus, com a hereus de la història i alumnes, com adquisició de coneixements i les espectatives que esperen).
Maria Alvárez i Gülden Asugman autors de l’article “Exploreres Versus Planners. A study of Turkish Tourism”, publicat a la mateixa revista abans esmentada. Fan un estudi on classifiquen els turistes segons el mètode de cerca d’informació. Els resultats de l’estudi de la població turca segons els mètodes de cerca d’informació determinen dos tipus de turistes; els planificadors que estan oberts a les fonts d’informació i els exploradors que tendeixen a rebutjar aquestes fonts d’informació.
L’article “A grounded typology of vacation decision-making” d’Alain Decrop i Dirk Snelders, publicat a la revista Tourism Management. Determinen la tipologia de turistes segons la presa de decisió a la hora de triar unes vacances. Identifiquen tres variables importants per a triar una destinació; l’entorn social, el cultural i el geogràfic. El resultat de l’estudi determina sis noves tipologies; el viatges habitual, el racional, l’hedonista, l’oportunista, l’obligat i l’adaptable.
Pearce, autor de “Roles Tourists Play”, article publicat a Annals of Tourism Research, basa el seu estudi en la idea principal de que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri entre tres funcions: la familiaritat-estranyesa, la estimulació-tranquilitat i la estructura-independència.
L’article “The Sacred and the Profane, a tourist typology”, publicat pels autors Boorstin i McCannell, a la revista Annals of Tourism Research ens explica que els turistes no fan coses exclusives sinó que formen part del turisme de masses. Defineixen cinc clusters: Herència cultural, Raver, Shirley Valentine, Heliotròpics, i Lord Byron. Els turistes individuals d’aquest estudi dut a terme a Chalkidi es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats. Informa de que les necessitats dels turistes venen influenciades pel màrqueting. Segons els autors, l’experiència turística està proramada i estandaritzada per la indústria.
“Typologies of Natural Tourism” aritcle publicat a la revista abans esmentada ens diu que el turisme natural augmenta més que qualsevol tipus de turisme. Els autors Laarman i Durst dieun que hi ha tres elements principals dins d’aquest tipus de turisme segons l’educació, la reconstrucció i l’aventura. Lindberg, un altre autor defineix quatres tipus de turistes: els incondicionals, els dedicats, els establerts i els ocasionals. L’estudi de Hvengaard determina que no tothom que visita una zona natural vol dir que esta purament interssat en ella. Que quan es dissenya una destinació turístic no només s’ha de tenir en compte l’atractiu de la natura sinó incorporar alguns elements culturals.
Ted Silderberg, autor de l’article Turisme cultural i oportunitats de negocis pels museus i llocs patimonials, opina que el turisme beneficia econòmicament als museus i llocs d’interès patrimonial i s’han de buscar maneres per incrementar el nombre d’assistents.
Cul-min Mo, autor de l’article “Testing an international Tourist Role Typology”, es basa molts autors però treballa bàsicament la teoria/estudi de Cohen. El seu estudi es basa en aspectes més actitudinals i major nombre de variables i factors. Opina que les preferències i valors del turisme ajuden a segmentar el mercat i a donar més serveis específics. Opina també que s’ha d’educar els residents per a donar una bona experiència als turistes.
L’autor de l’article “Belize”, Gondon, va fer un estudi on determinava que el turisme ha modificat el comportament de la gent nativa d’aquesta illa. Classifica el turisme de la regió de Belize en tres tipus de turistes: el developer-tourist que és l’empresari que construeix un negoci allà però no s’hi queda, el condor-tourist que son els juvilats que es retiren en aquesta regió i el itinerant-tourist que són els visitants que realitzen estades curtes.
Yaniv Poria, Arie Reichel i Avitat Biran, autors de l’estudi “Heritage site management” publicat a la revista Annals of Tourism Research, determinen les percepcions del turisme d’herència i fan dos tipus de classificacions; la dels elements visitats (grans obres d’art i el mèrit arquitectònic) i la dels motius d’anàlisi (raóns de visita, distingint raóns sentimentals com a motius psicològics, d’hereus, com a hereus de la història i alumnes, com adquisició de coneixements i les espectatives que esperen).
Maria Alvárez i Gülden Asugman autors de l’article “Exploreres Versus Planners. A study of Turkish Tourism”, publicat a la mateixa revista abans esmentada. Fan un estudi on classifiquen els turistes segons el mètode de cerca d’informació. Els resultats de l’estudi de la població turca segons els mètodes de cerca d’informació determinen dos tipus de turistes; els planificadors que estan oberts a les fonts d’informació i els exploradors que tendeixen a rebutjar aquestes fonts d’informació.
L’article “A grounded typology of vacation decision-making” d’Alain Decrop i Dirk Snelders, publicat a la revista Tourism Management. Determinen la tipologia de turistes segons la presa de decisió a la hora de triar unes vacances. Identifiquen tres variables importants per a triar una destinació; l’entorn social, el cultural i el geogràfic. El resultat de l’estudi determina sis noves tipologies; el viatges habitual, el racional, l’hedonista, l’oportunista, l’obligat i l’adaptable.
Pearce, autor de “Roles Tourists Play”, article publicat a Annals of Tourism Research, basa el seu estudi en la idea principal de que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri entre tres funcions: la familiaritat-estranyesa, la estimulació-tranquilitat i la estructura-independència.
L’article “The Sacred and the Profane, a tourist typology”, publicat pels autors Boorstin i McCannell, a la revista Annals of Tourism Research ens explica que els turistes no fan coses exclusives sinó que formen part del turisme de masses. Defineixen cinc clusters: Herència cultural, Raver, Shirley Valentine, Heliotròpics, i Lord Byron. Els turistes individuals d’aquest estudi dut a terme a Chalkidi es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats. Informa de que les necessitats dels turistes venen influenciades pel màrqueting. Segons els autors, l’experiència turística està proramada i estandaritzada per la indústria.
“Typologies of Natural Tourism” aritcle publicat a la revista abans esmentada ens diu que el turisme natural augmenta més que qualsevol tipus de turisme. Els autors Laarman i Durst dieun que hi ha tres elements principals dins d’aquest tipus de turisme segons l’educació, la reconstrucció i l’aventura. Lindberg, un altre autor defineix quatres tipus de turistes: els incondicionals, els dedicats, els establerts i els ocasionals. L’estudi de Hvengaard determina que no tothom que visita una zona natural vol dir que esta purament interssat en ella. Que quan es dissenya una destinació turístic no només s’ha de tenir en compte l’atractiu de la natura sinó incorporar alguns elements culturals.
Ted Silderberg, autor de l’article Turisme cultural i oportunitats de negocis pels museus i llocs patimonials, opina que el turisme beneficia econòmicament als museus i llocs d’interès patrimonial i s’han de buscar maneres per incrementar el nombre d’assistents.
Cul-min Mo, autor de l’article “Testing an international Tourist Role Typology”, es basa molts autors però treballa bàsicament la teoria/estudi de Cohen. El seu estudi es basa en aspectes més actitudinals i major nombre de variables i factors. Opina que les preferències i valors del turisme ajuden a segmentar el mercat i a donar més serveis específics. Opina també que s’ha d’educar els residents per a donar una bona experiència als turistes.
L’autor de l’article “Belize”, Gondon, va fer un estudi on determinava que el turisme ha modificat el comportament de la gent nativa d’aquesta illa. Classifica el turisme de la regió de Belize en tres tipus de turistes: el developer-tourist que és l’empresari que construeix un negoci allà però no s’hi queda, el condor-tourist que son els juvilats que es retiren en aquesta regió i el itinerant-tourist que són els visitants que realitzen estades curtes.
